Tenim temps per viure?
marionavila | 26 novembre 2014Han arribat els frenètics dies d’exàmens en els quals passem més temps enganxats al bolígraf que al mòbil (com a mínim en el meu cas). Jo, què sóc molt d’estar tot el dia pendent dels “whatsapps” i de les notificacions en les diferents xarxes socials he decidit apagar el mòbil cada dia durant 4 llargues hores (perquè són llarguíssimes) de tal manera que el meu dia queda repartit en: assistir a classes, estudiar i dormir. Per sort aquest fet només es produeix a final de trimestre.
Un dia, mentre estava esperant que el metro arribés a la parada on havia de baixar, vaig posar-me a pensar en el ritme laboral d’una persona adulta i vaig agafar com a referencia els dels meus pares: La meva mare treballa com a secretària a un hospital de Barcelona per a uns neuròlegs i la seva jornada laboral és des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda, el que suposa 8 hores diàries (dues més que nosaltres, els estudiants d’ESO). El meu pare treballa d’assessor fiscal de 8:30 del matí fins a les 2:30 del migdia i les tardes de dilluns, dimecres i dijous de 4 a 7 de la tarda. Això suposa una mitja de 8 hores diàries aproximadament, altra vegada 2 hores més.
A més a més, molt treball se l’emporten a casa, també per mantenir la casa neta s’han de dedicar unes quantes hores i això els deixa sense gairebé temps per l’oci.
Realment, quan creixem, tindrem temps per viure?
Mariona
Mariona, certament la pregunta amb què acabes l’article pot resultar angoixant en alguns moments. Imagino que el secret està en aconseguir que el temps de treball et resulti satisfactori (i això no sempre és fàcil, sobretot si es tracta d’una activitat molt rutinària, deshumanitzadora o solitària). Gaudir dels petits detalls de cada moment, tant si estàs estudiant o treballant, com si és el temps de descans (també poden haver-hi estones d’oci molt avorrides, tot depèn de tu!).
M’ha agradat el teu article, Tal vegada uniria el penúltim paràgraf a l’anterior.
No paris
Josep Maria